Segons afirma Gras i Elias, l’origen de Botarell fou una antiga alqueria musulmana. La primera carta de població data de l’any 1184 quan l’arquebisbe de Tarragona, Berenguer de Vilademuls, donà a Berenguer de la Bisbal i a la seva muller el lloc de Botarell amb l’obligació que el poblessin i el tinguessin en feu de l’Església de Tarragona, reservant-se els delmes i les primícies. Però abans d’aquest document de donació, el lloc surt ja esmentat en les Cartes de Població de Cambrils i de Segura ( despoblat que pertany actualment al terme de Riudecanyes ), i que donen a entendre que Botarell es trobava ja habitat abans de la donació. El senyoriu que l’Arquebisbe exercia sobre els pobles del Camp era compartit amb el Rei, cosa que generava continues diferències, que finalment quedaren resoltes l’any 1391 quan Joan II vengué a l’Arquebisbe Ennec de Vallterra els drets reials sobre unes poblacions i les jurisdiccions sobre d’altres, entre elles Botarell.
A finals del segle XVI, la senyoria de Botarell pertanyia a la família Montargull. Passà després de la Guerra dels Segadors als marquesos de Tamarit, partidaris de la causa castellana, que en tingueren la propietat fins a l’extinció de les senyories el segle XIX.
La població formà part de la Comuna del Camp de Tarragona, gairebé des de la seva creació. Participà, com tots els pobles del Camp, en la Guerra dels Segadors i en la de Successió.
Durant el segle XVIII hi ha un redreçament econòmic i demogràfic que perdurà fins ben entrat el segle XIX, malgrat la inestabilitat política i social que sacsejà el país, i de la qual Botarell no se’n pogué pas sostreure, fins al punt que alguns veïns hi perderen la vida i l’Ajuntament i la presó foren cremats pels carlins l’any 1836.
La fil.loxera afectà el terme de Botarell, entre els anys 1899 i 1902, devastant completament les plantacions de ceps. Enmig de grans penúries comencen a replantar-se les vinyes en uns indrets del terme i en d’altres són substituïdes per nous conreus, especialment l’olivera i l’avellaner.